1.
La resurrecció de
Jesús és el nucli de la nostra fe.
La resta, tot, absolutament tot, és secundari. La resurrecció ha de ser l’horitzó
últim que motivi tot el nostre actuar, que li doni sentit. I no pas per fugir
de la realitat, sinó per fer-hi front. El camí de la resurrecció passa
indefugiblement per la creu, entesa com el compromís esforçat per
l’alliberament.
2.
La lògica del Regne
de Déu.
L’evangelista Lluc ens transcriu les Benaurances en l’anomenat “Sermó de
la plana” en contrast amb el sermó de la muntanya en l’evangeli de Mateu.
Quatre benaurances de Lluc en lloc de vuit de Mateu. No diuen ben bé el mateix
però el missatge sí que és el mateix. La lògica del món és contrària a la
lògica de Déu. Els benaurats són els pobres, els que ploren, els que tenen fam,
els perseguits. Ves qui ho havia de dir: el món al revés! Com pot dir Jesús:
¿“feliços els pobres”? Una afirmació d’aquest calibre provoca el sarcasme dels
rics i els poderosos i el dels pobres que aspiren a ser rics (que en són la
majoria, probablement).
3.
Benaurances i
malaurances.
Les antítesis de Lluc reforcen el missatges. Les malaurances reforcen
les benaurances. Les benaurats ho són perquè posen la confiança en Déu i no pas
en ells mateixos. Recordem Jeremies: maleït el que confia en l’home, beneït el
que confia en Déu!
4.
Conclusions.
a)
No són un codi de
conducta moral només; són sobretot un
anunci profètic.
b)
L’opció correcta
demana la plena confiança en Déu i la confiança en Déu es demostra en el tracte
que donem als béns materials. O ens arrapem al benestar material passant
olímpicament del bé dels altres o adoptem una actitud de prudent distància del
nostre propi bé egoista.
c)
En darrer terme la
confiança en Déu pren sent total amb l’esperança de la resurrecció.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge