Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat,
gns/gnes amb Crist:
Les
preguntes que Jesús adreça als seus
deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que
és?... I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent
del nostre temps, tampoc.
Tots els
qui pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians,
tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra
vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només
qui s’ha deixat trobar per Jesús, el va coneixent, i en podrà ser apòstol. Per
això ens cal amarar-nos d’Ell, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva
persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del
seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així
podrem donar una resposta convincent.
I d’aquí en sortirà una altra pregunta, que haurem de respondre des de
la fe: què faria Jesús, davant cada circumstància,
dificultat, decisió a prendre amb la que ens trobem?
Jesús ha
de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida. Amb
humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Jesús,
està content que Pere respongui la seva
pregunta amb tant d’encert: Tu ets
el Messies, el Fill de Déu viu”, però és
conscient que això no li ho ha
revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.
Com va fer
Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies,
confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa
i pel bé del poble, amb l’autoritat
d’obrir i tancar la porta; Jesús escull
Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li que li donarà
les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot
allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat
de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a través dels sagraments, especialment el perdó
dels pecats.
Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Lleó, als bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre, com Pere, la pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des de la pregària, el diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran, conscients que Ell és el nostre amic, que fa camí amb nosaltres fins a les darreres conseqüències, que no ens deixa mai penjats.
Benvolguts/des: Agraïm a Déu, Pare-Mare, que ens estimi
tant amb el seu fill Jesucrist, Senyor i
amic nostre i, sentint-nos membres de la seva Església, corresponguem a la seva
amistat, alçant la mirada i esforçant-nos a seguir les seves petjades en el
nostre dia a dia, personalment i comunitàriament, perquè com diu el salmista: “El vostre seu
amor perdura sempre”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge