PARAULES DE COMIAT I AGRAÏMENT A LA PARRÒQUIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 

Només unes paraules, que me les he portat escrites per si de cas se m’acudia divagar…

Deixeu-me començar amb un conte. Un conte que no és precisament adreçat als nens: el Petit Príncep, de Saint-Exupéry, escrit a mitjans del segle passat. A El Petit Príncep hi ha un moment molt bonic en què el protagonista arriba a la Terra i descobreix un jardí ple de roses. Fins aleshores havia viscut convençut que la seva rosa era única al món, i de cop es troba davant de moltes roses que, a simple vista, s’hi assemblen molt. Això el desconcerta: si n’hi ha tantes, què té d’especial la seva?

Més endavant coneix la guineu, i és ella qui li explica què vol dir «domesticar»: crear lligams. La guineu li fa entendre que una realitat esdevé única per a nosaltres no perquè no n’hi hagi cap altra de semblant, sinó perquè hi hem creat un vincle. I aleshores el Petit Príncep entén què fa especial la seva rosa: és aquella que ha regat, que ha protegit, que ha escoltat, amb qui ha passat temps. És la rosa amb qui ha creat una història.

I crec que amb una parròquia passa una mica això. Quantes parròquies hi ha al món? No sé, però a la diòcesi, n’hi ha 124. Què fa aquesta parròquia especial? Quan un arriba a un lloc nou, al principi tot són noms, carrers —tot i que partia amb avantatge perquè és el meu barri i ja m’ho coneixia tot—, rostres nou. Però amb el temps aquell lloc es va omplint de persones concretes, de converses, de celebracions, d’alegries, de dificultats. I sense adonar-te’n, aquella parròquia es converteix en una part de la teva vida.

Quan penso en aquests anys aquí, em venen molts d’aquests moments. Em venen al cap especialment els joves, amb qui he tingut la sort de compartir tantes coses, sortides, pelegrinatges d’estiu…; les colònies amb l’esplai; els dinars de la parròquia, fent de cuiner amb el Jordi; tantes celebracions, converses amb alguns de vosaltres. Tot això forma part d’aquesta història i és motiu d’un agraïment molt gran.

Però si hagués de dir què és el més important de tot, no serien les activitats. El més important ha estat intentar, cada dia i amb totes les meves limitacions, transmetre-us una cosa molt senzilla: que el Senyor us estima. Que us estima de veritat. Que la vida cristiana comença quan descobrim que som estimats per Déu i deixant que aquest amor vagi transformant la nostra vida. Si alguna cosa d’això ha pogut arribar al cor d’algú durant aquests anys, ja dono moltes gràcies al Senyor.

I per això avui tampoc voldria posar massa l’accent en el fet que jo marxi. La Sagrada Família continua. La parròquia és molt més que un mossèn que arriba o que se’n va. És una comunitat que el Senyor ha anat construint durant molts anys. I estic convençut que el Senyor vol fer coses grans aquí.

Jo continuaré pregant molt per vosaltres. Pregaré per tots vosaltres i també per aquells que encara han de trobar aquí casa seva. Pregaré perquè continueu creixent en comunió, perquè hi hagi conversions i vingui gent nova, perquè els joves descobreixin el Senyor, perquè hi hagi vocacions i perquè aquesta parròquia sigui cada vegada més família de famílies, que acull tothom qui arriba.

I fixeu-vos el més bonic de la imatge de la rosa: El vincle que hem creat no serveix per quedar-nos mirant enrere, sinó per donar gràcies pel que hem rebut i continuar cuidant allò que Déu ens ha confiat. Ara us toca continuar cuidant aquesta parròquia, continuar estimant-la, continuar fent-la créixer.

Per això avui em surt sobretot dir-vos gràcies. Gràcies per l’acollida, per la confiança, per la paciència, per tot el que m’heu ensenyat i per haver-me deixat compartir una part de la vostra vida. No vull dir noms perquè me’n deixaré i em sabrà greu. Només em limito a donar les gràcies a mn. Joan, com a rector, per la teva disponibilitat, pel goig d’haver fet equip amb tu. També a mn. Josep, mn. Paolo i mn. Quique per tot el que hem compartit i per la fraternitat que m’heu demostrat. També a tots els joves, amb qui potser hem compartit més, i que sou exemple a la parròquia del què vol dir ser una veritable família, acollir tothom. Gràcies als que sou aquí, als que no han pogut venir i els que tenim de missions, repartits pel món. I sobretot, gràcies al Senyor, perquè és Ell qui ens ha posat en el camí els uns dels altres.

Que el Senyor continuï fent coses grans a la Sagrada Família. I que, passi el temps que passi, no oblideu mai això que he intentat repetir-vos de tantes maneres durant aquests anys: que sou immensament estimats per Déu.

Mn.  Joan Hernàndez Plaza