Benvolguda família de
famílies, germans/nes en Crist:
Avui acabem l’any litúrgic
celebrant la solemnitat de CRIST REI DE TOT EL MÓN. Durant aquest any
hem anat celebrant l’itinerari de salvació que Jesús ens proposa de la mà de
l’evangelista Sant Lluc. Diumenge vinent, I d’Advent, començarem un nou any
litúrgic, escoltarem l’evangeli de Sant Mateu (cicle A).
Com
és la reialesa de Jesús? No és com les
reialeses d’aquest món, que s’exerceixen sobre la base del poder i al voltant
d’ell hi ha tota la pompa i el protocol que us pugueu imaginar.
Contemplem l’escena que avui se’ns
descriu a l’evangeli. Jesús el coronen
rei a la creu, patíbul dels romans per a executar als revolucionaris que
anaven contra el César. L’únic element que ens recorda que és rei és el cartell
que Pilat hi ha fet posar, causa de la seva condemna. Quines
actituds poden haver-hi davant
Jesús de Natzaret, el Rei dels jueus (INRI): Tres: l’actitud passiva i
manipulable del poble, a
l’expectativa; l’actitud de burla i
escarni de les autoritats, els soldats i d’un dels lladres que és executat
amb ell; i l’actitud del lladre “penedit”,
que obre el cor a Jesús des del sofriment compartit.
Aquestes actituds avui continuen vigents en el nostre món davant
la presència de Déu. Hi ha qui se’n burla, hi ha qui en passa i
hi ha qui el cerca. De vegades, tots voldríem que Déu fes de Déu a la nostra
manera, i tenim la temptació de rebel·lar-nos
i fer nostra la petició del lladre
burleta: “¿No ets el Messies?
Salva’t a tu mateix i a nosaltres! Quan
no comprenem les coses li demanem explicacions a Déu. I Déu calla.
Però, en canvi, quan amb tota humilitat, li obrim el cor,
amb confiança, el Senyor respon. Com aquell lladre penedit, que revisa la seva vida, i veu el que ha fet ell i l’altre
criminal, fa el seu judici a la llum de la persona de Jesús: nosaltres
ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem
fet, però aquest no ha fet res de mal; i actua,
reconeixent Jesús com a rei i demanant-li: recordeu-vos
de mi quan arribeu al vostre Regne. I la resposta de Jesús
és immediata, davant aquella conversió, aquella prova de fe: T’ho
dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís. L’està convidant a participar del seu
Regne, el Regne de Déu: Regne de
veritat i de vida, de Santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau.
Adonem-nos de quin rei tenim, que està
al costat del qui pateix, del qui s’humilia, del qui cerca la pau i la
justícia, la veritat. Un rei que no conquereix béns sinó cors. Jesús és el rei
que regna des de la creu, des d’on ens salva morint-hi, per amor i ressuscitant.
Benvolguts gns/nes estiguem contents i agraïts de tenir un rei com Jesús, que ens estima i ens salva, i des de la consciència del nostre propi pecat, demanem-li que aquesta eucaristia ens ajudi a obrir-li el nostre cor per a que hi regni, des de la creu, que puguem sentir dins nostre les mateixes paraules que adreçà al lladre penedit. Que ens hi ajudi Maria, la mare fidel al peu de la creu i al costat dels apòstols i al nostre costat. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
.jpg)
