Benvolguts germans i
germanes!
Estem acabant el nostre
itinerari quaresmal. Diumenge vinent celebrarem Rams: commemorarem (d’una
forma més discreta, sense benedicció a l’exterior) l’entrada
solemne de Jesús a Jerusalem, en honor de multituds, també és l’entrada a la
Setmana Santa. Podem preguntar-nos com hem viscut aquest camí quaresmal? Tenim
el cor prou obert per a fer memòria i reviure el nucli essencial de la nostra
fe en Jesús de Natzaret, el crucificat-ressuscitat?
Hem escoltat en la primera lectura, per
boca del profeta Jeremies, com Déu, fa una aliança nova amb el seu poble, amb
la humanitat. Perquè Déu ja havia fet
una aliança amb Israel, alliberant-lo de l’esclavatge d’Egipte, que va trencar,
perquè la seva Llei (els manaments) va quedar-se en un pur compliment
formal. Però Déu renova aquesta aliança a través de la qual
ens diu: "Posaré la
meva llei en el seu interior i l’escriuré en el seu cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble”.
I és Jesucrist, el Fill de Déu, qui la
portarà a plenitud, posant com a fonament la
llei de l’amor. No pren el camí més fàcil, aquell que més li convé, ans al
contrari. Sap que té una missió encomanada que ha de passar per la passió, per
la mort en creu, per arribar a la resurrecció, aconseguint per a nosaltres la
salvació, la vida eterna.
Per això, avui a l’Evangeli, Jesús, davant
d'aquells grecs-jueus que el volen veure, respon decididament que “Ha arribat l’hora que el Fill de
l’home serà glorificat”. Els apòstols havien fet plans, que no passaven
precisament perquè, el Mestre, el Messies morís en una creu com un criminal. I
això que Jesús ja els ho havia advertit. També a
nosaltres ens pot passar que ens acostumem a veure la creu arreu, a les
esglésies, a les cases, però que encara no siguem prou conscients del seu
significat, del sofriment i de l’amor immens que hi ha al darrera d’aquest gest
de
donar la vida per la humanitat. Per això,
hauríem de desitjar com aquells grecs: Veure Crist, conèixer-lo cada vegada més
per estimar-lo més i millor, i alhora per a poder mostrar-lo als altres, a
tantes persones que ben segur també voldrien coneixe'l. Però a quin Crist
seguim? El Crist pobre i crucificat? El Crist, obedient al Pare fins a la mort?
El Crist que a la creu atrau a tothom? El Crist que serà glorificat i
ressuscitat després de la passió i mort en creu?. Jesús, és el gra de
blat, que amb la seva mort ens conduirà a una resurrecció fecunda: a un fruit
abundant. Jesús ens salva des de l’obediència al Pare, des de l’entrega de la
seva vida per amor, culminant en la creu. I aquí rau la victòria de Crist, l’amor venç el mal. Estem disposats a seguir el seu camí? Estem disposats a
ser grans de blat que donin fruit, i per tant a morir de tantes actituds que
ens allunyen de Déu i dels germans, que provoquen situacions injustes.
Benvolguts germans i germanes, en l’Eucaristia vivim d’una manera profunda i real el misteri de la creu i de la salvació de Crist. Demanem-li a Déu Pare que ens ajudi a aprofundir i viure l’amor entregat del seu Fill Jesucrist, per esdevenir-ne ferms testimonis arreu. I avui que celebrem el dia del Seminari, que siguin més les persones que responguin a la seva crida de deixar-ho tot per seguir-lo com a preveres, servidors, gra de blat pel seu poble. Que així sigui.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge