¡Benvolguts germans i germanes!
Comencem la Setmana Santa, la més importat de tot l’any i ho fem amb l’entrada
triomfal de Jesús a Jerusalem. I l’acabarem amb un esdeveniment molt més
sublim, amb un triomf extraordinari de la vida sobre la mort: la
resurrecció. Però es fa camí caminant, i no és precisament de roses. Jesús
experimentarà en aquests dies assenyalats de la Pasqua jueva, tota
l’animadversió acumulada contra ell pels qui porten les regnes del poble, els
escribes i grans sacerdots, que l’acusaran i condemnaran injustament;
juntament amb la traïció d’un dels seus. Però també celebrarà el Sopar
pasqual, on podrà acomiadar-se del deixebles, deixant-nos el manament de l’amor
i el memorial de l’Eucaristia. Viurà l’angoixa i la solitud, la fugida
dels apòstols, les negacions de Pere, les burles, les tortures, la mort. I al
mateix temps es mantindrà fidel a la voluntat de Déu, abandonant-se
confiadament a Ell. I finalment, la resurrecció. El nucli fonamental de la
nostra fe.
A l’evangeli de Marc que hem escoltat,
rebem la resposta a la gran pregunta: ¿Qui és Jesús?. La dóna el centurió,
després de veure’l expirar a la creu i de esquinçar-se en dos trossos la
cortina que tancava el santuari: “És veritat; aquest home era Fill de Déu ”.
¿I quina és la nostra resposta? Contemplant Jesús a la Creu,
estem disposats a entomar amb i com Ell, el camí de l’amor, carregant la nostra
creu, ajudant-nos a portar les creus, sense esperar aplaudiments ni honors,
sinó simplement complir la voluntat de Déu Pare?
Només als peus de la creu podrà renéixer en nosaltres una fe més madura en Jesús, veritable home i veritable Déu, un Déu tan enamorat de la humanitat, que accepta morir per amor. Visquem aquest dies de Setmana Santa en comunió amb els sentiments de Crist, renovant la nostra fidelitat a Ell a través del servei i l'estimació als germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge