Benvolguts germans i
germanes!
Som al quart diumenge de
quaresma, i s’albira més propera la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist:
l’esdeveniment central de la tota la història de salvació.
Avui, com Nicodem, ens
apropem a Jesús per escoltar la seva Paraula, viva, penetrant. Hi ha coses que
no les entenem, que necessiten que el nostre cor i la nostra ment s’obrin confiadament
a Déu Pare.
Un Déu que ens estima amb bogeria. Un
Déu que, com hem escoltat a la primera lectura, ha persuadit al seu poble perquè es mantingui fidel a la aliança i
davant el seu mal comportament, ha permès que sigui deportat a Babilònia; però
que després, valent-se d’un rei estranger, Cir de Pèrsia, li retorna el temple
de Jerusalem i l'allibera. Que malament
ho deuria passar aquest poble mentre visqué lluny de la ciutat Santa, perquè el
salmista digui: “si mai t’oblidava,
Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar...que se’m paralitzi la mà
dreta.”
Mireu, ens apropem al gran misteri de la
Pasqua, la prova de l’amor més gran que Déu té envers la humanitat, envers
nosaltres. Déu estima la vida i li dol que les nostres culpes ens portin a la
mort. Per això ens ha enviat el seu Fill, Jesucrist, per a rescatar-nos del
pecat i per a que tinguem vida eterna.
Així ens ho recorda Sant Pau en la seva carta als cristians d'Efes. El que ens
salva no són les nostres obres, sinó la gràcia i la bondat de Déu que ha tingut
envers nosaltres en Jesucrist. Davant aquesta Bona Notícia, fonament de la
nostra fe, podem preguntar-nos: ¿què ha de canviar
en la nostra vida, per a ser fidels al missatge de salvació de Jesucrist? Estem
en temps de quaresma, propici per a revisar-nos, per a pregar, per a escoltar
la Paraula i fer-ne vida. Com Nicodem, anem a l’encontre de Jesucrist, dialoguem amb Ell. Jesucrist
mateix avui ens diu que morirà a la Creu, per a què tots els qui creguem amb
ell assolim la vida eterna. Des de dalt la creu,
ens salva, com en temps de Moisès al desert la imatge enlairada de la serp
d’aram tornava la salut als que havien estat picats per les serps.
Déu vol la nostra salvació, la salvació
del món i per això ens envia el seu Fill Jesucrist, no pas per a condemnar-nos.
Jesucrist és la llum que il·lumina el nostre camí vers el Pare. Un
camí en el que també nosaltres som convidats a reflectir la seva llum i donar vida, acollint la crida, la vocació que
el Senyor ens fa a ser testimonis seus, dins la família, al barri, a la ciutat,
al treball, a l’estudi, al lleure, ja
sigui com a pares, treballant i
dedicant temps als fills i als avis; com a catequistes,
animadors i monitors, ensenyant qui és Jesús, ensenyant a pregar i a viure en
cristià, també en el temps de lleure, com fa l’esplai Llarcau; com a col·laboradors
i promotors d’activitats culturals; com a polítics, treballant pel bé comú; com
a voluntaris que ajuden als qui no poden avançar en la vida i des del servei desinteressat
o amb una aportació material es fan solidaris dels qui més pateixen, com es fa
des de Càritas...
Benvolguts germans/nes, que aquesta Quaresma ens ajudi a donar gràcies
a Déu, perquè ens estima sense mesura amb Jesucrist, i demanem-li que sapiguem
correspondre el seu amor, esforçant-nos per a que a ningú no li manqui el
necessari per a viure i conviure dignament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge