Benvolguts germans i
germanes!
Déu escollí el poble
d’Israel, com a nexe d’unió amb tota la humanitat i li proposà un pacte,
després d’haver-lo alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Al peu de la muntanya
del Sinaí, el poble veu com Moisès puja al cim per trobar-se amb Déu, de qui rep els 10 manaments, el decàleg.
Complir aquests manaments és la manera com Déu espera que els israelites esdevinguin
persones de profit, fidels a l’aliança i exemple a seguir pels altres pobles de
la terra. Per això el salmista canta: “És perfecta la llei del Senyor, i
l’ànima hi descansa...Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de
goig, els manaments del Senyor són transparents...Són més desitjables que l’or
fi".
Certament, hi trobem una manera de viure, que fa més humanes les
persones. I avui, aquests manaments de la llei de Déu continuen vigents, entre
nosaltres, si bé Jesús, el seu Fill encarnat, els ha portat a la plenitud,
afegint-ne un de nou i fonamental: Estimeu-vos
els uns als altres tal i com jo us he estimat. I ens ha estimat, fins a donar la seva vida a la creu, per
vèncer a la mort, ressuscitant. I això és motiu d’escàndol pels jueus, que
exigien, signes i proves; i un absurd pels grecs, que cercaven la saviesa. Ara
bé, com ens diu Sant Pau, aquells que obren el cor al Senyor, s’adonen que “en l’absurd de l’obra de Déu hi ha
una saviesa superior a la dels homes i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha
un poder superior als dels homes”.
S’apropa la Pasqua. També l’Evangeli de
Joan que hem escoltat ens parla que s’apropava la Pasqua, motiu pel qual Jesucrist
havia pujat a Jerusalem, com molts jueus, per
anar al Temple, a la casa del Pare. I allà s’adonà que l’havien
convertit en un mercat. I ple de zel, expulsà els venedors i els canvistes i tragué
fora del temple els moltons, els vedells i els coloms, que se sacrificaven per
a commemorar que Déu els havia alliberat. Amb aquest gest Jesús s’erigeix com
la veritable víctima, amb poder per a ressuscitar: “Destruïu aquest santuari i jo el
reconstruiré en tres dies.” El cos de Crist ressuscitat és el nou temple
per a un nou culte “en esperit
i en veritat”.
Benvolguts germans i germanes, la vida cristiana i el compliment dels manaments estan marcats per l’amor de Déu, vessat en Jesucrist. En la mesura que la nostra vida sigui més fraterna, voldrà dir que la Paraula de Déu ha entrat en el nostre cor. Aquesta Paraula no és anònima, té el rostre de Jesús de Natzaret, el Crucificat ressuscitat. Crist ens demana senzillesa, obediència, pobresa espiritual, tendresa, perdó i sobretot, amor. Que el nostre estil de vida es concreti en el respecte i l’estimació envers els pares i mares, especialment quan es fan grans, en el respecte de la vida; en el donar als altres allò que els correspon, sense enredar-los; en ser capaços de viure en pau, sense voler tenir més del que un pot o voler aparentar allò que no és; en ser solidaris amb els més pobres, els malalts, els que no tenen el necessari per viure dignament...
Per això, aprofitem aquest temps de quaresma per esmenar-nos i posem Jesucrist com a centre i motor de la nostra vida personal i comunitària, a través de la pregària, de l’escolta atenta de la seva paraula, del servei i de la participació en els sagraments: el del perdó per alliberar-nos de les taules dels canvistes, símbol del pecat que portem ; i el sagrament més gran que podia donar-nos: l’Eucaristia. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge