Benvolguts germans i
germanes!
Hi ha uns valors, que hem
de reivindicar una i altra vegada: LA
CONFIANÇA (que els creients l'assimilem a la FE) i L'AMISTAT. Ens adonem que sense ambdós, la nostra societat,
les nostres relacions comunitàries, familiars i personals es deterioren, entren en CRISI i fins i tot es trenquen.
Avui la Paraula de Déu
ens convida a confiar més que mai en el Senyor, perquè ens ofereix la seva
amistat i es manté sempre fidel a la seva aliança. Abraham, Moisès i Elies són
amics de Déu. Pere, Jaume i Joan són amics de Jesús. Déu, especialment en
Jesús, mostra la seva voluntat de ser amic de la humanitat, de tots i cada un
de nosaltres, amic fins i tot d'aquell a qui a nosaltres ens costa o ens veiem
impossibilitats d'estimar. Una amistat de Déu envers nosaltres, que no està
exempta de dificultats i que demana ser
corresposta.
Així, en Abram,
el primer patriarca, trobem un model de
confiança en Déu i d'amistat. Suporta una prova molt dura. Déu li demana que
sacrifiqui en holocaust el seu fill únic, Isaac. Malgrat no entendre-ho, està
disposat a fer-ho, perquè, confia plenament en Déu. Dalt de la muntanya, descobreix com és Déu: no vol
sacrificis humans, perquè estima la
humanitat. Déu vol el cor de l’home, un cor confiat i obert a la seva
Paraula. Sant Pau ens fa veure que aquesta AMISTAT I CONFIANÇA en Déu estan sòlidament
fonamentades en el fet que ens entregà al seu propi Fill, Jesucrist, per
tots nosaltres i no el va plànyer: “¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot,
juntament amb el seu Fill? Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en
contra?”.
Podem preguntar-nos: M’ho
crec prou això? Com es nota en la nostra manera de viure? Ens fa ser més solidaris amb les persones que ho passen
malament?.
Jesús
puja sovint a la muntanya per a trobar-se amb el Pare, per a pregar.
Aquesta vegada convida a tres deixebles i amics: Pere, Jaume i Joan. Allà Jesús es transfigura davant d’ells, els seus
vestits es tornen brillants. I el veuen conversant amb Elies, el més gran dels
profetes, i Moisès, el qui rep la Llei de Déu. Queda palès que en Jesús
s’acompleixen totes les profecies i la Llei és portada a la plenitud. Déu mateix,
es manifesta en favor de Jesucrist, dient-nos: “Aquest és el meu Fill, el meu
estimat, escolteu-lo!” Aquestes
paraules en aquest temps de Quaresma han de ressonar ben fort en el nostre
interior. Escoltar Jesús que ens parla amb la seva vida. Per això també hem
de fer silenci. Ho
fem? Jesús i els tres apòstols, baixen altre cop a la plana, tornen
a la realitat del món, després d’aquest recés intens a prop del Senyor. No
l’han entès, els manca passar per la duresa de la creu, la passió, abans
d’arribar a la Pasqua. Ho entendran després, quan rebin l’Esperit Sant. Benvolguts, nosaltres també necessitem pujar a la
muntanya, fer una experiència intensa,
de recés, escoltar el Senyor; i plens del seu Esperit retornar a la vall de la
vida de cada dia, per a ser testimonis del seu amor, solidaris amb els germans
per a superar junts les dificultats, els moments de creu i de passió que ens
toqui viure, units a la creu de
Jesucrist, caminant cap a la seva Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge