Com
a commemoració de la festa de la Sagrada Família, es va realitzar el concert
d'orgue a càrrec de Maria Naci amb una bona assistència de públic que va quedar
entusiasmada amb la dolcesa de la seva interpretació.
Aquí teniu algunes fotos de l'acte.
Jesús, Maria i Josep,
en vosaltres
contemplem
l’esplendor del
veritable amor,
a vosaltres,
confiats, ens dirigim.
Sagrada Família
de Natzaret,
fes també de les
nostres famílies
lloc de comunió
i cenacle de pregària,
autèntiques
escoles de l’Evangeli
i petites
Esglésies domèstiques.
Sagrada Família
de Natzaret,
que mai més no
hi hagi en les famílies episodis
de violència, de
foscor i divisió;
que el qui hagi
estat ferit o escandalitzat
sigui aviat
consolat i curat.
Sagrada Família
de Natzaret,
fes prendre
consciència a tots
del caràcter
sagrat i inviolable de la família,
de la seva
bellesa en el projecte de Déu.
Jesús, Maria i
Josep,
escolteu,
acolliu la nostra súplica.
Amén.
(Del Papa
Francesc, a la Carta apostòlica l’ALEGRIA DE L’AMOR-AMORES LAETITIA 19/03/2016)
Amén.
(Del Papa Francesc,
a la Carta apostòlica la ALEGRIA DE L’AMOR-AMORES LAETITIA 19/03/2016)
Benvolguda
família de famílies, germans i germanes!
En aquests
dies entranyables de Nadal, en els que procurem retrobar-nos en família, pren un
especial relleu la festa que avui celebrem, en honor de qui té el patronatge de
la nostra Parròquia: la Sagrada Família. Tinguem ben present totes les famílies i comunitats, famílies de
famílies que estan visquent aquests dies, enmig de la guerra (Ucraïna-Russia,
Palestina-Israel, Nigèria...) i d’una manera especial, la Parròquia de la Sagrada
Família Gaza, amb tantes morts d’innocents. Encomanem-los! Que entre tots puguem
assolir la Pau!
Déu ha volgut encarnar-se
en el si d'una família senzilla, la
de Josep, el fuster, i María, la filla de Joaquim i Anna; dues persones humils,
que s'estimen i que es fien de Déu. Com ho va fer Abraham, que va escoltar
i obeir la crida de Déu a deixar-ho tot i a posar-se en camí envers la terra promesa;
esdevenint també tot un model espiritual del cristià i de la família, perquè gràcies a la seva fe, tot i la seva edat avançada,
obtingué la capacitat de fundar un llinatge, amb Sara que era estèril, de la
que naixeria una descendència tant nombrosa com les estrelles del cel; i que va
ser capaç d’oferir el seu fill Isaac, confiant en que Déu seria prou poderós
per ressuscitar-lo, recobrant-lo, com una prefiguració del que esdevindria veritablement
amb Jesucrist.
L’Evangeli de Sant Lluc
ens diu que Jesús creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat
el seu favor en el si d’aquella família senzilla de Natzaret. La festa d’avui ens convida a fer també de les nostres
famílies i de les nostres comunitats espais sans, d’espera conjunta, de
confiança en Déu. El pessimisme i la por
no poden ser actituds d’una família o
comunitat cristiana. I és que les famílies, a imatge de la Sagrada Família de Jesús,
poden ajudar a fer créixer en el seu si el
Regne de Déu, que Ell, anunciarà i voldrà establir. Ho confirmen els ancians Simeó i Anna, quan es
troben amb María i Josep, presentant Jesús en el temple.
Així,
doncs, la família, entre altres, té la missió d'esdevenir punt d’ancoratge de
les persones que intenten viure i expandir els valors del Regne de Déu. Cal que estigui atenta a les realitats
del món, als signes dels temps i implicada en la seva transformació, en què l’escolta,
el diàleg i el perdó mutu esdevinguin ben quotidians. Però no podem oblidar que
avui en dia la situació de moltes famílies no és gens fàcil, per això l’Església,
família de famílies, en paraules del Papa Francesc, ha de fer «un discerniment pastoral carregat d’amor misericordiós,
que sempre s’inclina a comprendre, a perdonar, a acompanyar, a esperar i
sobretot a integrar. Aquesta és la lògica que ha de predominar en l’Església per
a “realitzar l’experiència d’obrir el cor als qui viuen en les més contradictòries
perifèries existencials”(AL.Nº 312).
Benvolguts,
les nostres famílies, amb les seves virtuts i els seus defectes, són convidades
a ser Església domèstica, és a dir, espai
de creixement on els seus membres puguin rebre, créixer i compartir el
do de la fe, i experimentar
que estimar, escoltar, perdonar i servir, com germans, fills i filles de Déu, és el que fa feliç veritablement.
Que aquesta Eucaristia ens ajudi a avançar en aquest camí, sinodalment, esforçant-nos a què tothom s’hi senti convidat a seguir-lo i ningú es quedi al marge.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
