dimarts, de desembre 17, 2024
dilluns, de desembre 09, 2024
IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA. 7-8/12/2024
Benvolguda família de famílies, germans/nes: Encetant la
segona setmana del temps d'Advent, en que ens preparem per a rebre Jesús, temps
d'esperança, celebrem la solemnitat de
la Immaculada Concepció de Maria. El 8 de desembre de 1854, el Papa Pius IX amb
la Butlla “Déu inefable”, va definir
el dogma de la Immaculada Concepció, la resposta de l’Església al fort clam del
Poble que proclama la preservació de la Benaurada Verge Maria de tot pecat, des
del primer moment de la seva existència.
A les antípodes de la nostra Mare, les primeres criatures, segons ens narra la primera lectura, van desobeir Déu creador, que els havia confiat el jardí, el paradís, amb l'única prohibició de no menjar els fruits de l'arbre que hi havia al mig, caient en l’anomenat pecat original, això és, voler ser com Déu, rebutjant-lo, deixant-nos arrossegar per l’egoisme i la inhumanitat.
En contrast i al fil del que hem escoltat en la segona lectura, Pau demana per als seus cristians un amor profund i madur que els ajudi a apreciar els valor autèntics i viure’ls en les seves decisions. Això és possible obrint el cor a l’Esperit, a i permet discernir el que està bé i el que no ho està, més enllà de costums i d’interessos. Comporta alliberar-se de prejudicis per acomplir la voluntat de Déu, com ho va fer Maria. Quants conflictes i quants sofriments hauríem evitat si haguéssim tingut el cor obert a la veritat de l’amor, del perdó i del diàleg.
Déu ha fet Maria plena de gràcia, plena de Vida i Amor per una decisió seva gratuïta, a la qual ella respon amb la seva fidelitat lliure, generosa, responsable.” I en aquesta tensió entre el do de Déu i la fidelitat viscuda de Maria trobem el moll de l’os de la nostra fe, i el centre del misteri de Jesús, perquè aquesta expressió de Maria: Soc l’esclava del Senyor la repetirà Jesús al final de l’Evangeli a Getsemaní: Abba, Pare... que no es faci el que jo vull sinó el que tu vols” (Mc 14,36).
A Déu res no li és impossible, aquest hauria de ser, imitant Maria, el nostre convenciment agraït en el caminar de la vida, com a pelegrins d’esperança, perquè ha decidit fer-lo amb nosaltres. Així, mai ens dona per perduts, sempre ve al nostre encontre per mostrar-nos el seu amor i oferir-nos: Jesús, Déu que ens salva.
Benvolguts/des, demanem-li a Déu, en aquesta solemnitat, que com Maria, sapiguem acollir el missatge que avui ens adreça a cadascú de nosaltres, i que el testimoni de fe i d’esperança que ella, estrella del mar, ens ofereix, ens ajudi a afrontar confiadament els borrascosos esdeveniments de la vida convençuts que com diu el papa: “l’esperança no defrauda”, perquè la tenim fonamentada en Jesús, el nostre salvador.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
dimarts, de desembre 03, 2024
DIUMENGE I D'ADVENT.
1.
Déu present en la
història.
El món no està deixat
de la mà de Déu, encara que ho sembla. La llibertat humana pot seguir
lliurement la voluntat de Déu o pot contradir lliurement la voluntat de Déu;
quan la segueix fa present Déu i quan no la segueix situa Déu fora de la
història. Nosaltres, els creients, i totes les persones de bona voluntat, tenim
la missió de facilitar l’acció provident de Déu en el món, de fer-lo present
amb la nostra actuació.
2.
Les vingudes de Déu.
Déu ha vingut, està
venint i vindrà. Ha vingut de dues maneres en l’acte de crear i en l’acte
d’encarnar-se. Està venint en l’actualització constant del do de l’Esperit
Sant, abans de Jesucrist , amb Jesucrist i després de Jesucrist. I vindrà a la
fi del temps per instaurar el Regne de Déu en plenitud. Amb la festa de Crist
Rei, celebrem anticipadament la consolidació del Regne. Amb l’acabament del
cicle anual signifiquem l’acabament de la història.
En començar l’advent
no solament contemplem l’encarnació del Fill de Déu, sinó també la vinguda
definitiva, que dona sentit i completa la creació i la redempció. Per això les
lectures d’avui són també apocalíptiques, com les dels darrers diumenges de l’any.
3.
La percepció de les
vingudes o les presències de Déu en el món.
“Estigueu atents” diu
l’evangeli d’avui, atents als esdeveniments del món, als fets de la vida
quotidiana per il·luminar-los amb la nostra acció evangèlica. El cristià, àdhuc
el monjo de clausura, no pot viure al marge de la realitat per amarga o, potser,
incomprensible que sigui. Estiguem atents, vetllem, perquè les presències de
Déu no ens passin per alt i per fer Déu present en allò que és inhumà.
La salvació ja és present en la realitat, ja hem estat alliberats, perquè aquell que ha de venir ja ha vingut, aquell que ha de salvar ja ha salvat, aquell que ha de jutjar el món ja l'ha jutjat des de la creu i l'ha deixat convicte, aquell que ens ressuscitarà ja ha ressuscitat. Aquell Regne que posseirem ja l'estem posseint. Jesús, amb la seva vinguda a la història, ha posat en marxa el dinamisme del Regne de Déu. De cadascú de nosaltres depèn, amb l'ajuda de Déu, que sigui aquest dinamisme allò que impulsa les nostres actituds vitals, o no.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)