dilluns, de setembre 22, 2014



Ahir diumenge a la missa de 2/4 d'1 del migdia, com cada any en aquesta data, es va celebrar la festivitat de la Verge de Vallirana organitzada per l'Associació Cultural del Maestrat de Terrassa.

Al final es va procedir a l'adoració de la Mare de Déu i es van cantar els Goigs a la Verge de Vallivana.

A les 11 del matí s'havia fet un concert acompanyat d'un petit refrigeri.

dissabte, de setembre 13, 2014

Preguem per la Pau

El dimarts 16 a les 7 de la tarda es farà una pregària interreligiosa per la PAU.

Al centre Bahà'í de Terrassa, c. de l’Hoquei 161, 08226, Terrassa



dilluns, de setembre 01, 2014

Benedicció i inauguració de l'orgue

El diumenge 15 de juny a la missa de 2/4 d'1 el senyor bisbe va beneir el nou orgue de la parròquia. La missa de benedicció va comptar amb una nombrosa assistència de fidels; de fet, el temple estava ben ple. Els assistents vam poder sentir l'orgue per primera vegada, tocat per l'organista Jordi Figueras.
 
Una jornada ben gratificant per als parroquians i per a moltes persones de la ciutat.
 
A quí sota podeu veure el vídeo de la cerimònia.

dilluns, de febrer 04, 2013

Jornada de portes obertes interreligiosa de Terrassa





Que ens coneguem, ens respectem i siguem amics. Amb aquest objectiu es va celebrar el dissabte 2 de febrer a Terrassa la primera trobada entre membres de les religions bahaista, cristiana baptista, cristiana catòlica i musulmana. La nombrosa participació i la senzillesa i la bona predisposició dels assistents van fer que la trobada es visqués amb simpatia i que també així la recordem. L’organitzador va ser el Consell Interreligiós de Terrassa, integrat per representants de les mateixes confessions convocades, i l’acte es va emmarcar dins la setmana per l’harmonia entre les religions que des de fa tres anys celebra l’ONU per afavorir el creixement de la cultura de pau arreu del món. Va ser una trobada itinerant que es va fer present en un centre de culte de cada confessió: la mesquita de la plaça de Catalunya, l’església Betel, l’església parroquial de Sant Cristòfol i el centre bahaista. A cada centre vam ser acollits per membres de la comunitat i els seus representants ens van saludar d’una manera especial. A més d’explicar-nos la seva història, es van fer pregàries i cants i es van visitar les instal•lacions. A l’últim punt de la ruta es va cloure la trobada amb un bon piscolabis. Com que les distàncies entre els centres són curtes, ens hi vam desplaçar a peu, i aquest fet tan simple va ser també una bona paràbola de la proximitat espiritual a la qual estem cridats i del camí que hem de continuar fent. Perquè, com es va repetir al llarg de la trobada, tots, bahaistes, cristians i musulmans, ens sentim fills del mateix Déu que ens estima sense diferències. Jaume Marcet

dimarts, de setembre 18, 2012

Iniciem un nou curs : L'any de la fe

El Papa ha determinat mitjançant la carta apostòlica "Porta fidei" que entre els dies 11 d'octubre d'enguany i el 24 de novembre de l'any que ve  l'església catòlica faci una reflexió profunda sobre les veritats que són objecte de la fe i sobre com s'ha de dur a terme una nova evangelització sobretot de la nostra Europa Occidental. El dia 11 d'octubre s'escau el cinquantenari de la inauguració del Concili Vaticà II i el vintè aniversari de la publicació del Catecisme de l'Església Catòlica. El mateix dia començarà la reunió del sínode universal dels bisbes sobre la "nova evangelització". Quedem a l'espera de les resolucions que el sínode  proposi al Papa.

En correspondència a la convocatòria de l'any de la fe aquest curs oferirem a la parròquia i a l'arxiprestat ocasions per fer aquest treball. Més endavant ja concretarem.

Ajuntem ara la pregària del Pare Nostre cantada per un escolà de Montserrat per desitjar-nos un bon inici de curs.

dimarts, de juny 26, 2012

Un estiu Magníficat

No, no és cap errada de redacció, no parlem d’un estiu magnífic, sinó Magnificat. Magnífic no ho pot ser de cap manera per tanta gent que està rebent totes les patacades de la crisi i de les retallades de tota mena: salarials, laborals, socials, educatives, sanitàries, culturals... No ho pot ser l’estiu que ja s’acosta, ni ho són tots aquests mesos que, en comptes d’anar endavant anem endarrera en l’experiència de vida i de realització personal i familiar. No, res de magnífic. 

Parlem de Magníficat, ja ho endevineu, a propòsit del nom amb què és conegut l’himne o càntic de Maria que es troba a l’evangeli de sant Lluc al capítol 1, versets 46-55. Un himne que la pregària de l’Església posa cada vespre als llavis dels qui preguen, personalment o en comunitat, i que comença amb les paraules La meva ànima magnifica al Senyor i el meu esperit celebra el Déu que em salva... Darrerament l’he escoltat diverses vegades en context de pregària, la Vetlla de Santa Maria a Montserrat, unes vespres feliçment cantades, i m’ha vingut de nou un pensament molt comú i que molts comentaristes de l’evangeli subratllen: la força, l’energia transformadora que tenen aquestes paraules que són un destil·lat del corrent profètic de tot l’antic testament, de la conjunció del clam dels pobres i del projecte alliberador de Déu. 

La força del costum, l’ornamentació artística i musical que ha inspirat obres d’art esplèndides no pot esmussar la punta revolucionària i sorprenent que té aquesta pregària. Ho podem constatar en una de les introduccions a l’oració del Parenostre que apareix en l’orde de la missa i que diu: sentint-nos pobres i confiant plenament en el Senyor que ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils... Llegir aquestes paraules en un moment solemne de l’Eucaristia, abans de recitar l’oració del Senyor, dóna una idea de la seriositat d’aquest compromís i introdueix un factor de contrast, d’aquells contrastos que només la saviesa variada i múltiple de l’Esperit Sant pot encaminar. ¿Com es concilia l’afany de germanor, la invitació al perdó, la dolçor podríem dir de l’aplec cristià amb la severitat i la cruesa de les paraules genuïnament evangèliques: Ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils, omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res...? 

¿Com podem resar sovintejadament aquestes pregàries sense sentir-nos urgits no només a una contemplació admirada de la misericòrdia del Senyor que s’estén als humils de generació en generació, sinó també a una acció potent, decidida, eficaç? Cal capgirar un sistema econòmic, social, polític, cultural que es manifesta com a radicalment injust en tant que causa opressió i sofriment a una munió immensa de fills i filles de Déu. Alguna cosa s’ha d’enfonsar, derrocar, i alguna cosa nova ha d’emergir i exalçar-se. 

Venim tot just de celebrar la Pentecosta, en la qual invoquem l’Esperit del Senyor com a Pare dels pobres. Que aquest Esperit Sant ens ajudi a viure la nostra fe i la nostra acció, amb humilitat i decisió segons el programa que Maria cantà en el Magnificat. 

Josep Maria Domingo
Delegat de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu

dimarts, de juny 05, 2012

CELEBRACIÓ DE LA UNCIÓ DELS MALALTS

Tal com es va fer fa quatre anys, la pastoral de la salut  ha preparat enguany la celebració comunitària de la Unció dels malalts i dels més ancians de la Parròquia. La festa es va fer el dia que l’església celebra l’Ascensió del Senyor, el diumenge 20 de maig, i es féu a la capella de Can Boada i al temple parroquial.

A capella de Santa Maria de Natzaret de can Boada, a la missa de dos quarts d’onze,  hi van rebre la Unció sis persones. A la parròquia de la Sagrada Família, a la missa de dos quarts d’una, reberen el sagrament dinou persones. Tant en una celebració com a l’altra, les persones que havien demanat de ser ungides, situades a primer terme, varen acollir amb fe i alegria  la força de l’Esperit que  es dóna amb abundància en el sagrament de vida, i no de mort, que és la Unció dels malalts, tal com va explicar  el celebrant, mossèn Josep,  a l’homilia: “Força de l’Esperit que els ajudarà a viure amb esperança el tram final del camí de la vida confiant plenament en el Senyor, malgrat les limitacions i sofriments de la malaltia o de l’edat”.

Així ho explicava una persona després de la celebració “de vegades tinc molta por pel futur, però quan el mossèn m’ha imposat les mans i quan després m’ha abraçat he sentit una força tan gran que m’ha omplert d’alegria i m’ha tret la por”. Aquesta alegria es veia al ulls de tots els sagramentats i també en els dels familiars que els acompanyaven.

En acabar la celebració cada ungit va rebre un testet de flors de colors i amb una targeta en nom la parròquia, com a  record de la festa.

PER MOLTS ANYS!

Pastoral de la Salut