Benvolguts gns/nes:
Déu sempre té la
iniciativa. Ell és qui ens elegeix, qui ens crida, qui ens envia. Ho ha fet
fins i tot abans de crear el món.
Amós, a la primera lectura, quan
Amasies, el sacerdot, el vol fer marxar, li respon amb tota sinceritat: *Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de
profetes. Jo sóc pastor, .. però el mateix Senyor m'ha pres de darrera els
ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble". Ha rebut una crida i
una missió, i això passa per davant fins i tot de la seva seguretat personal. Obeir Déu, que tant ens estima abans que obeir els homes.
Perquè com canta el salmista, Déu és amor i bondat, ens estima i ens vol
salvar, amb Ell i per Ell.
Aquesta crida que Déu fa al profeta, la
renova plenament encarnant-se en Jesús, a través del qual vol el nostre bé i
ens ha beneït, com hem escoltat en la carta de Sant Pau als cristians d'Efes:
-ens elegí en ell abans
de crear el món
-per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist
-en ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang.
-les nostres culpes han estat perdonades.
-Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim
-ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el
de la terra.
Davant aquesta generositat
nosaltres no podem fer altra cosa que beneir-lo, donar-li gràcies i
correspondre a la seva confiança, acollint la seva crida i sentint-nos també
nosaltres enviats a continuar la seva missió, a ser llevat dins la massa. Hem escoltat
l'anunci de la veritat, de la bona nova de la nostra salvació i,
després
d'escoltar-la i de creure-hi, també nosaltres, en el Crist, hem estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora que ens
té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva.
I que espera el Senyor de nosaltres? El
mateix que Jesús esperava dels dotze apòstols, quan els cridà i començà d'enviar-los
de dos en dos, com Església, amb la missió d'apropar el poble a Déu. Vol que ens sentim units a ell com a poble seu, com
Església, que renovem la nostra fe, que ens amarem encara més de la seva
Persona i de la seva Paraula i que també ens sentim apòstols, enviats a la
missió de donar-ne testimoni, de fer arribar la Bona Notícia,l'Evangeli, arreu:
que Déu ens estima i ens ha salvat amb la mort i resurrecció del seu Fill
Jesucrist, l'únic que ens pot donar la veritable alegria i felicitat, en qui arrela
la nostra esperança que, malgrat la nostra petitesa, hem de fer arribar a
tantes persones que ho necessiten.
