Sfamília

dimarts, d’agost 25, 2020

FULL DOMINICAL 23 D'AGOST DEL 2020

DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 22-23/08/2020

Benvolguts gns/gnes:

Les preguntes que Jesús adreça als seus deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres, en ple segle XXI: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?... I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre temps, tampoc.

L’Església, el poble de Déu, els que pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui té coneixement de Jesús, podrà després ser-ne apòstol. Per això ens cal amarar-nos de Jesús, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta convincent. I d’aquí en sortirà una pregunta que ens haurem de fer contínuament, profundament arrelada a la fe en Crist: què faria Jesús, davant cada circumstància, dificultat, decisió a prendre, com reaccionaria davant la pandèmia que ens afecta?

Jesús ha de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida, l’únic Rei a qui hem de servir, servint i estimant als germans, especialment els més necessitats.

Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Jesús, està content que Pere respongui la seva pregunta amb tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient que això no li ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.

Com va fer Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies, confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa i pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i tancar la porta; Jesús escull Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li que li donarà les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a través dels sagraments, especialment el perdó dels pecats.

Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Francesc, als bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre com Pere a la pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des d’una pregària i un diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran.

Benvolguts/des: Demanem a Déu, Pare-Mare, que sentint-nos membres de la seva Església, moguts pel seu Esperit Sant, puguem afirmar com Pere, amb els petits o grans gestos de cada dia, allà on siguem: “Jesús, vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”, i que així els nostres cors es mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dilluns, d’agost 17, 2020

FULL DOMINICAL 16 D'AGOST 2020

DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY 15-16/08/2020

Benvolguts gns/gnes.:

Fa bé d'escoltar que Déu s’ofereix a tots els pobles, a tots els homes i dones, que tota persona és criatura de Déu i per aquest sol fet mereix ser respectada i acollida, més enllà dels seus orígens i creences. I, que també ha de poder rebre l’anunci de la fe en un Déu que ens estima. Per tant, si Déu està sempre disponible a acollir tothom en el seu si, qui som nosaltres per excloure o descartar a ningú, sigui d’on sigui. La primera lectura, del profeta Isaïes, escrita en temps del retorn de l’exili del poble d’Israel, ens mostra la invitació a acollir els estrangers que s’han adherit al Senyor, de manera que els exiliats israelites que retornen a la pàtria practiquin el dret i la justícia i obrin les portes als estrangers, en comptes d'excloure'ls. Però, aquesta temptació resta vigent al llarg del temps, també en temps de Jesús, jueu de naixement. Després de retreure als fariseus i els mestres de la Llei la seva hipocresia, perquè s’aferren a la lletra morta de la Llei, decideix retirar-se precisament a la terra dels pagans (no jueus), a la regió de Tir i de Sidó. I allà li surt a l’encontre una dona cananea, pagana, que el reconeix com a Senyor i fill de David, que li demana: compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada. Sorprenentment, Jesús vol posar a prova la fe d’aquesta dona estrangera i la dels seus deixebles. Aquests, indiferents al seu dolor, volen desfer-se d’ella. Jesús , que sap que la seva missió comença al poble escollit d’Israel, però que després ja s’estendrà a tot el món, li respon que: "únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”. La dona, lluny de desanimar-se, es prosterna i torna a pregar-li: Senyor, ajudeu-me. Jesús, escolta la seva pregària, si bé amb un llenguatge dur, però entenedor per la mentalitat d’aquella època, i com a darrera prova, encara li diu : No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. I la dona, plena de fe, sabent-se dels cadells, així eren anomenats els pagans enfront els jueus, respon admirablement: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.

Jesús, és compassiu i benigne, i davant la fe d’aquesta dona cananea, obra la seva gràcia curant la seva filla, mostrant-nos que els destinataris del seu missatge d’amor i salvació i de la compassió de Déu ja no són només els jueus, sinó tota persona que li obra el seu cor amb fe.

Segurament, en aquest temps de pandèmia, i sobretot durant els moments de confinament, hem pogut revisar la nostra vida i la nostra fe. Hem descobert la fe i la generositat de tantes persones entregades en bé dels altres. Hem pregat a Déu, perquè ens deslliurés de la pandèmia i ens hem trobat amb un Déu en pandèmia, el Déu de les nits fosques, el Déu d’Isaïes enmig dels sofriments, i hem recordat que no va fer baixar de la creu el seu Fill, malgrat que alguns li ho demanessin per a poder creure-hi. Tant de bo que, tot pleat, ens hagi ajudat a refermar la nostra fe en un Déu que s’identifica amb el patiment humà i que ens diu: “tot allò que fèieu a un d’aquests més petits, m’ho fèieu a mi”.

Benvolguts gns.gnes: Aprenguem d'aquesta dona cananea, perseverem com ella en la pregària i en la fe en Jesucrist, i que la pandèmia que ens afecta esdevingui una ocasió per a purificar ambdues.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

dimarts, d’agost 11, 2020

FULL DOMINICAL - 9 D'AGOST DEL 2020

DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY 8-9/08/2020

Benvolguts gns/nes:

La Paraula que hem escoltat, ens confirma que Déu fa camí amb nosaltres, i ens fa costat davant les dificultats, però a la seva manera, no a la nostra.

Aquesta és l’experiència d’Elies, que fuig de la reina Jezabel que el vol matar, i en la soledat de la muntanya de l’Horeb, dins una cova, Déu se li revela, no pas d’una manera espectacular: forta ventada, terratrèmol o foc; sinó en el so d’un aire suau, que ens recorda la imatge de l’Esperit, signe de la seva acció benèfica, que es manifesta enmig de la vida senzilla i quotidiana. També descobrirem com això també s’ha esdevingut al llarg de la nostra història personal.

Davant l’obstinació de la humanitat de seguir altres camins que la porten a l’abisme, Déu ha segellat definitivament la seva aliança amb nosaltres, a través de Jesús, el seu Fill, a fi d’alliberar-nos d’una esclavitud molt pitjor a la d’Egipte: la del mal i del pecat. Jesús, després de mostrar els seus deixebles, que es pot superar la dificultat de la manca d’aliment per a tantes persones, amb el miracle de la multiplicació, obliga als seus deixebles a pujar a la barca i travessar cap a l’altra riba. Ell acomiada a tota la gentada i puja tot sol a la muntanya per a pregar. Per a trobar-se amb Déu Pare. No es poden superar els entrebancs sense estar bens plens del Senyor, sentir la seva presència dins nostre, confiant plenament en Ell. Els deixebles, enviats per Jesús a la barca, davant les onades i el vent en contra, no avancen, i quan a altes hores de la matinada veuen venir Jesús, caminant sobre l’aigua, en comptes d’alegrar-se, s’esveren i criden de por. Per què? Els manca fe: No tingueu por, que sóc jo”, els diu Jesús. Amb ell no hem de tenir por, sinó fe. Ell ens ajuda a superar les dificultats. Però els deixebles no les tenen totes, tampoc Pere quan li diu: :”Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua”. Jesús el convida a anar-hi. I Pere, fa els primers passos, però, la força del vent, el fa dubtar, s’oblida que Jesús vetlla per ell, i s’enfonsa. Aleshores crida:”Senyor, salveu-me”. Quina gran pregària, a la que Jesús respon a l’instant, donant-li la mà, mentre li diu: Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Nosaltres hem de reconèixer com Pere, que davant les vicissituds de la vida, com la pandèmia actual, ens cal l’ajut de Déu, a través de la Paraula i la vida de Jesús i la força del seu Esperit Sant. La seva mà sempre està estesa envers nosaltres, ell ens ajuda a avançar i és l’únic que ens manté a flotació i evita el naufragi.. Per això, com els deixebles a la barca, imatge de l'Església, hem de dir-li amb fe: Realment ets el Fill de Déu”.No siguem com els israelites contemporanis de St. Pau, que malgrat “ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per damunt de tot” ,el rebutgen, i això l'entristeix. També nosaltres coneixem situacions de l'Església, del món, de la societat o de les nostres famílies que ens provoquen tristesa i dolor, però que com en St. Pau, ens han d'estimular a continuar el camí, amb Jesús, mantenint sempre manté la mà estesa. Santa Teresa Beneta de la Creu (Edit Stein), religiosa i màrtir en els camps d’extermini nazi, de qui avui, si no fos diumenge, en celebraríem la festa; i Pere Casaldàliga, religiós claretià, nascut a Balsareny, mort ahir, a l’edat de 92 anys, després de tota una vida entregada al servei i en la defensa dels drets dels més pobres a St. Felix de l’Araguaia (Brasil); són dos bons testimonis de vida, fonamentats en la fe en Crist, que, van donar-se, amb fe i sense por, en favor dels més desvalguts.

Benvolguts/des, tinguem confiança en el Senyor, alimentem-nos de la seva Paraula i del seu cos, i plens de fe, remem en la barca de l'Església, units amb Ell per afrontar i superar en bé de tothom, les dificultats que se’ns presentin, perquè amb Ell tot ho podem!

Joan Làzaro i Padrós, Prevere i Rector.